Als quinze anys va tenir la seva primera guitarra elèctrica. Es va fabricar un amplificador. Un company d'escola dos anys més gran, Roger Watters, el va convidar a unir-se a la seva banda, que poc després passaria a dir-se Pink Floyd, en honor a Pink Anderson i Floyd Council músics de blues admirats per Barrett. Anaven fent concerts, i enmig del creixent ambient psicodèlic britànic, Barrett creixia i creixia. Creixia la psicodèlia, creixia la bogeria. Comença el concert, a Barrett li toca fer la primera nota. Creix la bogeria. La nota el domina, l'ha de repetir, la vol repetir. La mateixa nota sona obstinada, deu minuts, un quart d'hora, tot el concert. Els seus companys comencen a entendre que ja no podrà actuar més en directe amb ells. Tot i l'intent de Roger Watters de mantenir-lo en la composició, continua endinsant-se més i més en la seva introspecció, en el seu abisme. Pren molt LSD. Unes gotes cada unes hores; cada dia. Pren altres drogues. A poc a poc es va aïllant del grup, es va aïllant del món. La desconnexió és total, completa. Passen vint anys. Anònim, a casa dels seus pares concedeix una entrevista. No recorda Pink Floyd, no recorda Roger Watters. Mor. Càncer pancreàtic. Seixanta anys. No oblidat. Tot Pink Floyd acudeix a l'enterrament amb la seva vídua. Creador, investigador perdut en el camí cap a la bellesa.
syd BarrettSyd Barrett
10 de abril de 2009
Als quinze anys va tenir la seva primera guitarra elèctrica. Es va fabricar un amplificador. Un company d'escola dos anys més gran, Roger Watters, el va convidar a unir-se a la seva banda, que poc després passaria a dir-se Pink Floyd, en honor a Pink Anderson i Floyd Council músics de blues admirats per Barrett. Anaven fent concerts, i enmig del creixent ambient psicodèlic britànic, Barrett creixia i creixia. Creixia la psicodèlia, creixia la bogeria. Comença el concert, a Barrett li toca fer la primera nota. Creix la bogeria. La nota el domina, l'ha de repetir, la vol repetir. La mateixa nota sona obstinada, deu minuts, un quart d'hora, tot el concert. Els seus companys comencen a entendre que ja no podrà actuar més en directe amb ells. Tot i l'intent de Roger Watters de mantenir-lo en la composició, continua endinsant-se més i més en la seva introspecció, en el seu abisme. Pren molt LSD. Unes gotes cada unes hores; cada dia. Pren altres drogues. A poc a poc es va aïllant del grup, es va aïllant del món. La desconnexió és total, completa. Passen vint anys. Anònim, a casa dels seus pares concedeix una entrevista. No recorda Pink Floyd, no recorda Roger Watters. Mor. Càncer pancreàtic. Seixanta anys. No oblidat. Tot Pink Floyd acudeix a l'enterrament amb la seva vídua. Creador, investigador perdut en el camí cap a la bellesa.
syd Barrett