Teatro

Treballs d’amor perdut (3); William Shakespeare

Princesa: Mireu, ara se’m salva la bellesa pel mèrit que faig! Oh, l’heretgia en la bellesa, pròpia d’aquests temps! Mà que dóna, per molt lletja que sigui, s’endurà sempre un bell elogi. Però, de pressa, deu-me l’arc! I ara la generositat veureu com mata. I, com a coseqüencia, tirar bé serà fer-ho malament. Però, tirant jo, salvaré el meu crèdit. Si erro el tret, em direu que és pietat, i, si no l’erro, mostraré la traça més per ésser lloada que per ganes de matar. I això sempre s’esdevé: la glòria de grans crims es fa culpable quan només per la fama o per l’elogi - coses futils – escarrassen el cor bastardejant el seu treball. Com jo, que, sols perquè se’m lloï, intento ara vessar la sang d’un pobre cèrvol, i puc dir que el meu cor no li vol mal.