Teatro

Medea; Heiner Müller

Medea: Els estimes, Jasó, els teus fills? vols recuperar-los, els teus fills? Són teus. ¿Què és el que em podria pertànyer a mi, la teva esclava? Tot en mi és per tu, instrument tota jo. Per tu he matat i he parit, Jo la teva gossa, la teva puta, jo Jo els barrots de l´escala de la teva glòria, ungida amb les defecacions teves, sang dels teus enemics... I deus voler, per commemorar la teva victòria sobre el meu país i el meu poble - que fou la meva traïció des de llurs entranyes - trenar una corona vorejan-te les temples. Són teus. El meu bé, la visió dels degollats. Els crits del escorxats, les meves pertinènces des que vaig marxar de Colxida, la meva pàtria, seguin-te el rastre sagnant, de la sang del meus. Per la meva nova pàtria, la traïció. Cega davant la visió, sorda als crits: vaig ser-ho fins que vares esquinçar el filat teixit amb el plaer meu i teu. Que era, abans, la nostra estança, que ara és el meu exili. Guaita´m dins les malles, desmembrada. La cendra del teu bes en els meus llavis, entre les dents la sorra dels anys nostres. A la meva pell només la suor meva, El teu alé la pudor d´un altre llit