Música

Cabo San Roque i Brecht

Tot just en una de les etapes més plenes de la vida de Paul Dessau, el seu amic, Bertolt Brecht li encomanà l'honor de crear la música per a la seva última obra: El cercle de guix caucasià. Un any abans, al 1952, Dessau va ser nomenat membre de la Academie der Künste i es dedicava amb entusiasme a l'educació musical per a nens de primària. Aquesta obra no era la primera de Brecht que musicava Dessau. Molt abans, al 1938 composà i interpretà l'acompanyament musical de Por i misèria al Tercer Reich (llavors anomenada 99%), dirigida per Slatan Dudow. Cabo San Roque neixen el 2001, com diuen ells, com a orquestra de sala i de menjador. Amb els seus instruments inventats i autòmats, moltes de les vegades, aquesta pintoresca formació barcelonina ha recorregut festivals de teatre, de música i de robòtica. Hom no pot evitar fer comparacions amb Pascal Comelade o amb Les lutiers en sentir els seus discos, tot i que, si es fa amb atenció, es veu que els anteriors són només una influència. Els Cabo San Roque aconsegueixen un so propi, sovint aparentment caòtic, però acaben donant-li una certa estructura i harmonia que els converteix, decididament en una formació interessant i digna de fer-se escoltar. En el seu treball més recent han mostrat la seva qualitat com a músics, interpretant les composicions de Paul Dessau creades per a emmarcar el cercle de guix caucasià. Tot i que el què realment els agrada és la invenció, la creació i la innovació, aquí mostren que tenen un nas a la cara. Fan com el pintor abstracte que pinta una quadre expressionista. Es com si Tharrats pintés un Mueller.