Editorial Octubre
1 de octubre de 2005
Sísifo no parla castellà, ni català, ni anglès, ni xinès mandarí. Sísifo no és dona, ni tampoc home. És un concepte, una manera d´entendre la vida a través de la creació. És un projecte, una realitat irreal.
A Sísifo li costa pujar la roca, perquè ell és part de la roca. Per això, entre tots, li ajudem a pujar-la, sabent, això sí, que la finalitat no és arribar al cim, sinó gaudir del camí.
Sísifo és un cafè, una conversa, un respir. És lletra i és imatge, és paper i és tinta. És un monòleg i, per suposat, un diàleg sense interrupció.
A octubre, els que fem aquest fanzine, no sé si literari o artístic, tornem a tornar, esperant trobar-te, entre línies, a la Biblioteca, al quiosc, o en una cafeteria, per parlar en silenci uns minuts.